img

Néixer a la riba del Mediterrani ha fet que, tot i els viatges cap a altres mars i muntanyes, sempre hi torni. Aquí, on l’aire fa olor de mar i el sol gairebé cada dia somriu, sóc feliç.

De petita vaig començar a estudiar música en un conservatori, i vaig acabar dos superiors i dos màsters de flauta travessera i traverso a Amsterdam.

Agraïda a tots els professors, en especial a les seves manies; superar-les ha estat un repte important per coneixe’m més a fons i alimentar la meva autoestima i professió. L’època d’estudiant em va marcar molt, i recuperar l’estima i espontaneïtat en la música ha estat un camí necessari per poder seguir sent músic.

Pel que fa la pintura, sóc estrictament autodidacta. Necessito viure el camí i l’experiència tota sola i viure’n els accidents. Tinc la convicció que els “accidents” en la pintura (segurament en la vida també) t’obren les portes del camí a seguir. Idees i control són lluny del que pinto; em planto davant del blanc del paper i deixo que la sorpresa arribi. Trobo més important viure la vida que centrar-me en la tècnica, cada experiència vital alimenta el meu art.

NO HI HA RES ESCRIT ALLÀ ON HI HA LLIBERTAT
(el meu cant per a tot el que faig)

La necessitat de compartir les pintures és immensa, igual que l’agraïment que sento per poder pintar en aquesta vida.

Un dels plaers més grans és pintar en directe conjuntament amb músics o poetes.

Per als curiosos: he participat en orquestres com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquesta Ciudad de Granada, l’Orquesta Sinfónica de Galicia, l’Orquestra Simfònica del Vallès; orquestres de música antiga com Al Ayre Español, Bach Zum Mitsingen, Bachvereniging i Harmony of Nations, i actualment sóc flauta solista de Vespres d’Arnadí i l’Orquestra Barroca Catalana.

En el camp de la pintura, vull destacar que he il·lustrat el llibre Pluja Daurada (reflexions espirituals) de Xavier Bertran. A més de fer exposicions, he pintat en directe amb els Barcelona Clarinet Players a l’Auditori de Barcelona i, dins el Festival de Vespres d’Arnadí, a l’òpera Apol·lo i Dafne de Haendel.

També m’agrada escriure, sentir-me poeta, o bona amiga dels poetes. Si escric frases, poesies, són pulsions internes que necessiten sortir enfora.

I res més. Aquí em tens. Feliç de compartir amb tu.